1. Busca informació sobre alguna manifestació recent del calor intern de la Terra. Explica a on s'ha produït, quin tipus de manifestació es tracta, les característiques d'aquest i posa alguna imatge dels seus efectes. El volcà Kilauea de Hawaii (que està ubicat al Parc Nacional de Volcans) es va produir el 7 de març d'aquest any. Característiques: -Va començar a llançar enormes quantitats de lava per l'aire (per uns 20 metres d'altura) -Va produir aproximadament 150 sismes. -Portava ja 28 anys actiu. -El volcà té 1247 metres d'altura. -Va augmentar la potència del volcà, conegut com Pu’u O’o. - És el que anomenem volcà escut, amb la caldera principal, la xemeneia principal i la cambra magmàtica. - És més extens que alt, arriba a assolir milers de metres d'alçades. - Magma a temperatura molt alta. - Explosivitat i perillositat baixa. - Risc de que amb la lava es puguin sepultar ciutats.
1. Quina és la diferència entre una vall en V i una vall d'obi. Quin dels dos relleus formarà abans un riu? En quin dels dos relleus tindrà més força l'aigua? Per què?
Les valls en V es formen si les aigües salvatges modelen les parets de la vall, però en canvi les valls d'obi es formen quan els rius tracen meandres. Formarà abans un riu la vall d'obi i crec que tindrà més força l'aigua a la vall en V per la seva forma i perquè les parets laterals de la vall al ser erosionades pels rierols i les aigües salvatges van perdent la inclinació vertical i tenen més força.
Vall en V
Vall d'obi
2. Quan sedimenten els materials que transporta un riu? Quins seràn els clasts que primer sedimentaran en un riu? i els últims?
Quan el riu va perdent la força i va sedimentant els materials, és perquè va canviant el cabal. Quan disminueix és quan es queden dipositats al llit fins que el riu torna a adquirir la seva capacitat de transport. Els que primer sedimentaran seran els més grans, i els últims els més petits.
3. Què és el modelat càrstic? Busca una imatge on es pugi apreciar. Digues 3 formes de relleu característiques de les aigües subterrànies.
És un modelat produït per l'acció dissolvent de l'aigua sobre la pedra calissa pròpia de les zones calcàrees. Es creen formes peculiars com: lapiaz,canyons, poljes, dolines, coves, cimes..
Dolina: depressió en forma d'embut originada per l'esfondrament de roques calcàries dissoltes al voltant d'un lloc on es filtra aigua.
1.Lapiaz o rasclet (Petits canals separades per crestes)
2.Cavernes (Es quan l'aigua s'infiltra desde l'exterior i eixampla els conductes per on passa)
1. Busca la imatge de sis paisatges que hagin estats modelats per cada un dels sis agents geològics que hem estudiat. Explica qui és l'agent que afecta. (Poseu l'imatge i el nom de l'agent que l'ha modelat en el peu de foto).
És una morrena (muntanya allargada de roques) formada pels fragments de roca que cauen de la muntanya i que el gel lateral de la glacera arrenca en el seu avanç.
Paisatge transformat per les aigües subterrànies.
Reg (desert de pedra que queda descobert per l'acció erosiva i de transport del vent sobre les partícules més livianes)
Xaragall (paisatge format per les aigües salvatges)
Penya-segat (paisatge format pel mar)
Paisatge format pel riu (terrassa fluvial).
2. Mira aquest video sobre les glaceres. Com es diuen els pics que formen? I les valls?
Es poden anomenar pics piramidals o horns. Les valls s'anomenen valls en forma de U.
L'erosió és el procés de trencament de les roques i on són retirades del lloc on provenen, després de la meteorització. És important la resistència de les roques: Hi ha roques més fàcils d'erosionar, com poden ser les argiles, i d'altres que al ser més dures l'erosió va més lenta. I l'altre factor important és la força: Depèn de si són glaceres o són onades hi pot tenir més o menys força a l'hora de la erosió i el trencament de les roques.
A la fotografia l'agent geològic que causa aquest delta són les onades que fan que el trencament no sigui regular, perquè hi ha zones amb roques més resistents que d'altres. Factors de l'erosió: clima, pendent, factors físics i químics de la roca...
El transport és quan els materials erosionats es desplacen. Ho poden fer de dos tipus: - Pel fons, és a dir, quan els clasts es mouen arrosegant-se o rodant. - En suspensió, és a dir, sense tocar el terra o caient i aixecant-se (l'anomenada saltació). A mesura que es van desplaçant, els clasts es van desgastant perquè xoquen i es topen uns amb els altres i cada vegada es van fent més petits.
La sedimentació és quan finalment els clasts es paren i es dipositen a un lloc, i llavors es poden produir acumulacions. A la fotografia veiem que és el curs baix d'un riu, llavors l'aigua perd la força i la velocitat i es produeix la sedimentació dels materials.
La meteorització de les roques 1. Fixa't en la següent fotografia. Quin tipus d'estructura de relleu hi pots identificar? Descriu com es pot haver format? Quin agent meteorològic deu haver estat el màxim responsable d'aquesta formació? Aquesta fotografia es va realitzar fa un temps, si anéssim avui al mateix lloc, el paisatge seria igual?
Podem identificar que és l'ecosistema d'un desert, on hi ha unes formacions de dunes amb capes suaus i uniformes. Aquestes dunes segurament s'han format per l'acció del vent. La sorra, suau i seca, prové de l'erosió de l'acció constant del vent sobre les roques que amb el temps són partides en trossos més petits que es converteixen en sorra i es desplacen per l'acció del vent, que les va acumulant i s'originen aquestes formacions anomenades dunes. No seria el mateix paisatge, perquè les dunes van canviant de forma continuament pel vent.
El nostre pati, situat al Prat de Llobregat, consta d'aquestes característiques:
- Té un clima mediterrani
- Els estius són càlids i els hiverns humits i temperats.
-La temperatura mitjana anual és de 15,6 º C
- Les precipitacions solen ser en forma de pluja, només hi neva en rares ocasions.
- La lluminositat és quasi sempre present perquè hi ha un espai bastant ample en tota aquesta zona del parc i no hi ha res que faci ombra pel qual pugui fer una mica més de fred.
- El sòl és sec i no amb gaire fertilitat a la major part del parc, però als voltants és on hi creixen els petits arbustos, i també arbres, hi ha també una palmera...
- La humitat a aquest parc no és gaire present, però hi ha dies que també hi ha bastant humitat.
BIOCENOSI
A aquest parc encara que pensem que no hi ha molta abundància de espècies animals, quan ens posem a investigar-ho bé, podem trobar-hi una gran varietat.
Hi ha insectes, (mosques, mosquits...), hi ha aranyes, cucs, papallones, formigues, coloms, diferents tipus d'ocells, cotorres (són molt abundants sobretot a les palmeres que hi podem veure alguna), gats, gossos que passegen les persones que hi passen pel parc... I també com
he dit abans, petits arbustos enfiladissos, arbres (com ara pins), una palmera...
1. Escriu informació sobre els ecosistemes terrestres de clima càlid (biòtop i biocenosi) i posa un vídeo on es puguin apreciar algunes de les seves característiques o espècies que hi habiten.
Bosc equatorial: Biòtop: Precipitacions abundants i temperatures elevades. Només hi ha una estació en tot l'any, càlida i humida. Hi ha bastant varietat de biòtop. Biocenosi: Hi ha una gran varietat de pardals i, sobretot, d'insectes. Els arbres que hi predominen són els que tenen fulla perenne. És un dels ecosistemes on hi ha més varietat de biocenosi.
Bosc tropical: Biòtop: Hi ha la estació càlida, l'humida, la seca i la freda. Les precipitacions són irregulars. Biocenosi: Als boscos tropicals també hi ha molta diversitat d'espècies animals: a la zona de selva viuen animals de petita grandària, i als voltants dels rius es troben grans animals. Hi ha molta diversitat de plantes. Hi predominen els boscos de fulla perenne.
Sabana:
Biòtop: Les temperatures són molt altes durant tot l'any, sense molta variació. Es distingeixen dues estacions a l'any, la seca i l'humida, una amb una llarga durada, i l'altra molt curta.
Biocenosi: La biocenosi de la sabana està dominada majoritàriament pels herbívors, tot i que també es troben grans mamífers consumidors terciaris.
Desert càlid: Biòtop: Clima sec, precipitacions molt escasses. Hi ha una diferència brutal entre la temperatura del dia i la nit. Biocenosi: No hi ha una biocenosi molt diversa, però hi ha molts animals que hi viuen i han de estar molt ben adaptats a la calor. Normalment romanen amagats durant tot el dia. La vegetació també és molt escassa.
1. Per què es diu el cicle de la matèria i el flux de l'energia?
Es diu cicle de la matèria perquè la matèria es recicla i no es perd i a més circula de manera cíclica, (és un procés tancat). Flux de l'energia es diu així perquè l'energia segueix un flux unidireccional, és a dir, és un procés obert el qual comença amb la fotosíntesi.
2. Descriu el cicle de la matèria començant per un conill.
1er: El conill és herbívor. (Consumidor primari)
2n: El conill és menjat per un consumidor secundari, que pot ser un animal carnívor o omnívor (posem el cas d'una serp)
3r: El consumidor secundari (la serp) és menjat pel consumidor terciari, (l'àguila). Per últim, els descomponedors es mengen als animals morts o en descomposició. La matèria inorgànica descomposada passa a les plantes i les plantes són menjades pel conill... I torna a començar el cicle.
3. Com es perd energia en el flux de l'energia? D'on prové l'energia original que dona origen al flux? Es perd en forma de calor mitjançant la respiració. L'energia original prové del Sol, és a dir, com a energia lumínica.
4. Classifica els següents éssers vius en productors, consumidors primaris, secundaris, terciaris, i descomponedors. Àguila reial, trèvols, roure, conill, rovelló, guineu, ratolí, sargantana, microorganismes, papallona, molsa, saltamartí, mussol, dent de lleó, cep, pi, granota, cabra, linx, ós, falguera, truita de riu i el salmó. Fes-ho en un quadre. Per acabar, a quin ecosistema correspon aquesta biocenosi? Productors: trèvols, roure, molsa, dent de lleó, pi, falguera. Consumidors primaris: conill, papallona, saltamartí, ratolí, cabra. Consumidors secundaris: guineu, sargantana, granota, truita de riu, salmó. Consumidors terciaris: àguila reial, linx, ós, mussol. Descomponedors: microorganismes, cep, rovelló.
1. Busca per la xarxa un vídeo en el que es pugin veure dues espècies compartint un mateix hàbitat sense entrar en competència.
La foca i el lleó marí són dues espècies que sovint les podem veure que viuen a un mateix hàbitat sense entrar en competència per l'aliment, la temperatura, la humitat, etc. Normalment les veiem al zoo juntes. A continuació poso dos vídeos, el primer que es veuen més a prop i podem veure que estan juntes, i al segon podem veure també menys clarament però s'escolten les diferències entre l'una i l'altra espècie.
2. Que vol dir que dues espècies estan en competència? Quin sol ser el resultat quan això passa? Busca algun exemple real sobre especies que hagin entrat en competència, quina creus tu que sobreviurà? Per què?
Que dues espècies estiguin en competència significa que totes dues espècies necessiten el mateix aliment, la mateixa temperatura, la mateixa humitat, i uns altres aspectes, llavors és quan comença com la "baralla" per així anomenar-ho entre les dues espècies, i només la més ben adaptada i la menys dèbil, acabarà excloent a l'altra. Un exemple va ser fa segles quan l'espècie dels Neandertals va entrar en competència amb la nostra espècie. Finalment els qui van guanyar va ser nostra espècie actual, per més fortalesa i més armes amb les que els van guanyar.
3. Indica en quins casos es parla d'hàbitat i en quins de nínxol ecològic.
a) L'esquirol comú habita en tots els boscos eurasiàtics del món. Hàbitat.
b) La papallona monarca en l'estat eruga és herbívora. Nínxol ecològic.
c) El jaguar viu als boscos tropicals, on és el depredador de grans animals com el cérvol. Nínxol ecològic.
d) A la sabana conviuen les girafes, les zebres i els lleons, entre d'altres mamífers. Hàbitat.
EXERCICIS 1. Explica amb les teves paraules les diferències entre reproducció sexual i asexual. La reproducció asexual és a la que només hi intervé un sol individu, i a més els individus que resulten són completament idèntics. La reproducció sexual és la que fem nosaltres, és a dir, hi ha dos individus que s'ajunten i a partir de la combinació de material genètic d'aquests dos, surten uns altres individus, però aquest cop no són iguals, perquè hi ha la barreja. Per fer la reproducció sexual cal que els individus siguin de sexes diferents, (la femella i el mascle) i que cadascun aporti els gàmetes.
2. Posa tres exemples d'animals amb diformisme sexual i tres d'animals sense.
Tres animals amb diformisme sexual: - Gall fer, la femella es marró i el mascle és negre al pit i bru a les ales amb unes franges vermelles sobre ells ulls.
Gall fer
- Les girafes tenen un diformisme sexual molt clar, els colls dels mascles són molt més llargs que els de les femelles.
Girafes
- Lèmurs, presenten un gran diformisme sexual ja que els mascles són negres i les femelles com d'un color bru.
Lèmurs
Sense diformisme sexual: Les fures, les tortugues i els conills.
3. Que vol dir que un animal és hermafrodita? La majoria d'animals presenten aquesta característica? Quin regne dels éssers vius ho presenta molt sovint?
Un animal hermafrodita és aquell que poseeix els dos sexes al mateix temps, és a dir, el masculí i el femení. No, no és el més comú. És més normal que només tinguin un sexe.
Els anèl·lids és un grup d'éssers vius al qual és molt sovint trobar animals amb els dos sexes a l'hora. El regne que ho presenta molt sovint és el regne de les plantes.
1. Quines són les diferències entre la reproducció asexual i la reproducció sexual? Posa exemples.
Una diferència és que a la reproducció asexual és només un organisme el que és capaç de crear nous individus sense requerir de la combinació de material genètic amb un altre individu de la seva espècie. Això a la reproducció sexual no passa, ja que és un procés biològic mitjançant dos individus fan la combinació de material genètic. Altra diferència és que a la reproducció asexual el nou individu que crea l'organisme és idèntic a ell, però a la reproducció sexual és una barreja de tots els dos individus que hi participen, llavors és diferent (excepte al cas d'uns bessons). A la reproducció sexual els individus d'una espècie tenen més capacitat d'adaptació que els nous individus que han passat per la reproducció asexual, que tenen més sensibilitat als canvis ambientals, etc. Reproducció asexual: espores, algues, fongs, protozous... I també algunes plantes i animals. Reproducció sexual: organismes pluricel·lulars com un gos, un conill, un gat...
Fong imperfecte (reproducció asexual)
Lleons (reproducció sexual)
2. Fixa't en el següent vídeo. Quin tipus de reproducció pots observar?. Justifica la teva resposta. Són uns bacteris que es reprodueixen asexualment. Les cèl·lules bacterianes que podem veure clarament es nota que cadascuna es divideix en dues parts que és el que coneixem com a bipartició o divisió binària. Quan els bacteris es divideixen en dues parts cadascun, donen lloc a dues parts completament idèntiques.
Bacteris
3. Busca algun exemple de reproducció asexual en animals. Creus que és el mecanisme més adient per reproduir-se en el cas dels animals? Per què? Les estrelles de mar (equinoderms) són un gran exemple, ja que tenen una gran capacitat de regeneració que els hi permet reproduir-se asexualment a partir d'un dels seus braços, (sempre que contingui part del disc central). També les amebes (protozous) que es reprodueixen asexualment mitjançant la bipartició. A més tots els animals tenen reproducció asexual als estats embrionaris i a les fases larvals. Crec que el mecanisme de la reproducció sexual és més adient i més efectiu, perquè per exemple al cas d'una epidèmia, als que es reprodueixen mitjançant la reproducció asexual moririen tots perquè són idèntics, però als de la reproducció sexual com que no són iguals només moririen els que no tinguessin defenses, els més dèbils...
-
